Posicionament de la CAJEI davant la nova Llei d'Interrupció de l'Embaràs

Països Catalans, 30-11-2009

El nou projecte de Llei de l'Avortament ha superat el primer obstacle per a ser aprovada. L'esmena a la totalitat conjunta presentada pels partits de dreta -entre ells la coalició regionalista Convergència i Unió- va ser tombada per 183 vots en contra. Per tant, tot indica que aviat una nova norma regularà el nostre dret a ser o no mares i pares.

El projecte de llei aprovat,  recull alguns “avenços”, com ara l'avortament lliure fins la 14ena setmana, però ni despenalitza la interrupció de l'embaràs – que continua essent castigat amb una pena multa de 6 a 24 mesos fora dels casos permesos per la llei-, ni respecta el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos. A més, desregula l'avortament fins a un determinat període, però el restringeix encara més en el cas de les malformacions del fetus, que sovint són diagnosticades més enllà de les 22 setmanes, i tampoc no pren cap compromís respecte a la cobertura dels avortaments dins la sanitat pública”.

Tanmateix, la nova Llei imposa a les embarassades que vulguin avortar un “període de reflexió” de tres dies, que demostra fins a quin punt el concepte de la dona com a ésser irracional i mancat de criteri continua absolutament vigent en la nostra societat. Un plantejament que comparteixen absolutament els partits impulsors de l'esmena a la totalitat, com el Partit Popular, que ja s'ha afanyat a declarar -en la seva línia paternalista de considerar les dones com a incapacitades- , que permetre a les joves de 16 a 18 anys avortar “lliurement” dins les 14 primeres setmanes d'embaràs és vulnerar el dret a la pàtria potestat. És a dir que la propietat privada dels pares sobre les seves filles de 16 anys pesa més que el dret al propi cos d'aquestes.

El partit ultracatòlic PNB, per altra banda, condiciona el seu suport a la Llei exigint que es garanteixi l'objecció de consciència dels metges que practiquen aquest tipus d'intervencions. Des de la CAJEI, tenim ben clar que l'obligació dels professionals de la sanitat és respectar en tot moment el dret de la persona a decidir sobre qualsevol intervenció que afecti el seu cos. Així, les lleis espanyoles, que penalitzen tota objecció de consciència de la dissidència al sistema, emparen en canvi que certs professionals es neguin a exercir la seva obligació com a metges. Considerem que aquestes pràctiques, que en alguns casos incorren directament en la il•legalitat, no només han de deixar de ser recolzades per l'Estat, sinó que han de ser sancionades i il•legalitzades.

Tot i així, som conscients que ni les Lleis ni la repressió són mecanismes que solucionaran la problemàtica de l'avortament, ja que l'error de base, l'educació sexual esbiaixada i moralista que rebem, continuarà existint. Així, defensem el dret legítim d'una dona a avortar lliurement, sempre i quan no li suposi un risc per la seva salut, tot i que si és la seva decisió, fins i tot en aquest cas ha de tenir dret a fer-ho. Però també tenim claríssim que, el que cal, és tallar amb les males pràctiques sexuals des d'un inici. És cert que el jovent tenim un accés als mètodes anticonceptius més fàcil que el que han tingut les generacions predecessores. Però cal tenir molt clar que informació no és el mateix que educació i que, donant un cop d'ull a les xifres de joves que interrompen l'embaràs, és evident que alguna cosa falla. I és que és molt ingenu creure que tan sols ensenyant-nos a l'escola a posar un preservatiu a un plàtan, o parlant-nos sobre què és la píndola anticonceptiva, s'aconseguirà que els i les joves deixem de tenir pràctiques sexuals de risc. Si la majoria de joves no ens atrevim a plantar cara a un “tranquil•la, que jo controlo” o a un “és que a mi el condó no m'agrada”, com aturarem amb una Llei una problemàtica que s'endinsa en la nostra concepció de la sexualitat?  Des de la CAJEI, apostem per una educació sexual integral i antipatriarcal, que trenqui amb els rols de poder que es donen en el mateix exercici de la relació sexual. Una educació, en definitiva, que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepció cristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris i propietàries dels nostres propis cossos.

Ni Església, ni Lleis, ni repressió. Dret al propi cos! Avortament lliure i gratuït!